Bloc de notes / 29.4.2017. La moció de censura d'Iglesias és una bona jugada: deixa en evidència els jerarques socialistes entestats a salvar Rajoy com sigui. Els que diuen que és "una trampa" (el gestor Fernández, Rubalcaba, el traidor Hernando...) tenen tota la raó, però per raons diferents a les que pensen: una vegada més, el gran bloc felipista-susanista queda amb el cul a l'aire. Ells són, paradoxalment, la millor defensa de Rajoy, els menys interessats a forçar una dimissió o com a mínim a provocar un debat parlamentari que salvi la dignitat de la política espanyola... Un gran servei a l'esquerra i a la decència, sens dubte.

ElMón/MónTerrassa/28.4.2017. Sembla un tema molt quotidià, d'estar per casa: ara resulta que ens fan pagar les bosses de plàstic a un cèntim, i en quatre dies també ens faran pagar més car el sucre de la cocacola. Però no. És, una vegada més, un exemple de la política basada en prendre'ns el pèl... LLEGIR L'ARTICLE

ElMón / 26.4.2017. Ens estem independitzant d'Espanya i del pujolisme al mateix temps, entree moltes contradiccions i decepcions, però també amb esperança... LLEGIR L'ARTICLE

Bloc de notes / 25.4.2017. Després del via crucis judicial i penitenciar del PP, calia posar algú de l'altra banda a la presó, per equilibrar i empastifar una mica més la vida politica espanyola. A Jordi Pujol Ferrusola li ha tocat, en representació de la corrupció i els abusos del clan Pujol. El moment segurament no és casual: en aquest país, la merda serveix per tapar la merda. Aquestes coses les saben fer, a Madrid. Però això no treu que el clan Pujol-Ferrusola no hagi fet mèrits més que suficients: formen part de la immensa trama de corrupció espanyola, ells que tant s'han vantat de ser només catalans. La seva història és la de la classe política espanyola, a la qual es deuen, de la qual en formen part i amb la qual comparteixen el "modus operandi". Per tant, en comptes de llegir-ho en falsa clau patriòtica (aquells que pensen que els Pujols són diferents, que no mereixen estar al costat dels González, Aguirre, Bárcenas, Camps, Matas, i companyia, sense oblidar els "chanchullos" d'Andalusia), llegim-ho en autèntica clau patriòtica: si volem tenir algun futur com a país, si volem assemblar-nos a Dinamarca o Suècia i no a Mèxic, recordem que a Dinamarca tota aquesta colla, Pujols inclosos, ja fa temps que estarien a la presó.

Bloc de notes / 24.4.2017. L'ex socialista, ex president i ex secretari general del PSOE Rodríguez Zapatero no té res millor a dir que: "Ya pasó con Chacón, que era catalana y era un problema, y ahora pasa con Susana Díaz, que es andaluza y es un problema". El problema és comprar-li l'argumentari espanyolista, social i econòmic a Rajoy i al susanisme: acabes dient bestieses i insultant la intel·ligència dels altres. En un país com Catalunya, capaç de posar un president mediocre com Montilla, sense cap problema pel seu orígen andalús i la seva voluntat de dir-se José, cal tenir la cara molt dura per afirmar que el problema de Susana Díaz és ser dona i ser andalusa. I més en aquests dies, quan estan rebentant per enèssima vegada totes les clavegueres de l'Estat: es deu pensar que ja no recordem qui va fer president Rajoy. El problema és un altre: que se n'han oblidat d'on venen i es veu massa clar on van.

Bloc de notes / 24.4.2017. Avui, "post diada de Sant Jordi", una crònica i un poema: LLEGIR

ElMón / 19.4.2017. Després de la detenció d'Ignacio González, de la desmemòria d'Esperanza Aguirre, del "xivatassu" des d'algun alt càrrec del govern, de la maniobra frustrada de la fiscalia per entorpir les investigacions... Tenim el que volem i el que votem. La corrupció, la hipocresia i la submissió ho han corcat tot. I les víctimes del robatori acaben votant els lladres... LLEGIR MÉS: Si ets corrupte i els tontos et voten...

Bloc de notes / 20.4.2017. No tenen remei. Els senadors del PSOE de Madrid, Andalusia i Aragó han decidit fer alguna cosa útil al Senat (la institució més inútil imaginable) i han firmat una moció (inútil també, però reveladora) apostant claríssimament per fer el famós "corredor central" (el que passaria pel Madridterráneo i el Saragossaterráneo) i passant del "corredor mediterrani". Aquesta és la doctrina del susanisme i del corrent majoritari del socialisme espanyol, perfectament coordinada amb el disseny estratègic i patriòtic del PP. Per si de cas, millor no invertir massa al Mediterrani. És a dir, a Catalunya, ni aigua. Ni trens, ni aeroports, ni punyetes. Però no ens emprenyem més del compte... En realitat, s'estan fent a la idea d'independitzar-se de Catalunya. I, clar, el primer que se'ls acut és fer un tren directe d'Algesires al Pirineu. Per transportar esquiadors, suposo jo, perquè altra cosa no sé pas. Menys encara quan França té claríssim que aquest "corredor central" no va enlloc.

Bloc de notes / 18.04.17. Mentre això de Podemos/Podem va camí del pedregar, a França ha ressucitat l'esquerra, de la mà del candidat Melenchon. No és un nouvingut, ni un perillós radical. Exsocialista, exeurodiputat, exministre, el líder de "La France Insoumise" té algunes possibilitats a les eleccions presidencials. El mateix dia que Madame Lagarde ens recepta la dosi habitual de cianur per suicidar-nos, Melenchon convida a una certa esperança... Alguna cosa es mou a les esquerres, més enllà de les foguerades de les indignacions. No acaba de prendre forma, cert. Però es mou.

Fer bromes sobre Jesús surt gratis. Qualsevol s'hi veu amb cor. Però, vinga, valents, a veure qui té dallonses de fer acudits i brometes sobre Al·là, Mahoma i altres temes "explosius"... Cada dimecres, la columna d'opinió a ElMón.cat: LLEGIR L'ARTICLE

No es pot viure de les velles glòries. Ni dels "amigos para siempre". El passat és una càlida temptació per defugir preguntar-se sobre les incerteses del present i del futur. O per resistir-se als canvis. Però 25 anys després, l'esperit dels Jocs Olímpics és un espectre sense vida. El relat del 92 s'ha fet vell... Els divendres, la columna d'opinió a l'edició Terrassa d'ElMón... Llegir l'article.

La mala política pot arribar a ser mortal... Uns pacients que moren per retallades a un hospital. Una dona que mor cremada perquè li van tallar l'electricitat, Un punt negre a una carretera que s'eternitza durant anys. I encara és més mortal en un país com Espanya, on la política ha petat fa temps a causa d'un curtcircuit general. Com cada dimecres, la columna d'opinió a ElMón.cat... Llegir l'article.