Benvinguts a la postEuropa (tant que ens en fotíem de Trump)


En el fons, això d’Europa ens la porta fluixa, siguem sincers. A una majoria de ciutadans, als poders financers, a la política que no ha sabut estar a l’alçada dels ideals europeus, a la burocràcia que tot ho fossilitza… Diem una cosa, disfrutem dels avantatges de ser europeus, però en realitat passem força… 

Més morta que viva, Europa aguanta lànguidament, s’aprima, s’asseca, tendeix a ser una closca buida. 

I, clar, nosaltres que tant ens en fotíem de Trump, i ara resulta que hem de veure el president de la Comissió Europea, el trampós i deslleial Juncker, jugant a la ruleta russa i proposant retornar a la realitat: Europa ha de ser, com a molt, un mercat. De capitals, per suposat, i de persones, també, però poca cosa més. 

Aquesta és la seva provocadora solucio després del Brexit, després dels “homes de negre”, després de la submissió als mercats financers i als paradisos fiscals. Total, Europa ja és el que volien: un mercat que ha començat a destruir sistemàticament allò que coneixíem com a Estat del Benestar, un miratge del qual hem de donar les gràcies a l’existència de la URSS i a la mala consciència de la II guerra mundial. 

Ell diu que no li acaba d’agradar això de devaluar Europa, com si no fos un dels que l’ha devaluat: tenen la cara més dura que la façana del BCE. Sembla ser que s’han adonat que el projecte europeu està en perill. Quina visió, eh? I clar, s’ha de fer alguna cosa. Per dissimular, aposten per “federalitzar”, cosa que mai no se sap que és. 

Però en el fons ja saben que han guanyat: s’han carregat Europa. Només faltava l’empenteta del Brexit i de Trump, molt exagerades. Ja s’ho van carregar amb la crisi, amb el demencial experiment de càstig a Grècia, amb els refugiats… 

I ja tenim l’Europa que volien: reduïda a una moneda i algunes, cada vegada menys, facilitats per travessar fronteres. Benvinguts, doncs, a la postEuropa. 

Després de la postveritat, la postcrisi i la postestafa, l’únic que ens queda és aparcar el somni. Total, en el fons ja ho sabíem i ens era igual. Temps tindrem per enyorar aquella idea d’Europa que ens han robat i que miserablement ens hem deixat prendre…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes