Si els homes anessin amb burka...

Si els homes anessin amb burka pels nostres carrers ja hi hauríem fet alguna cosa. Estic absolutament convençut que no toleraríem una ofensa tan clara a la dignitat i la llibertat masculines. Si els imams prediquéssin que és lícit que les esposes apallissin de tant en tant els marits (sense deixar marques, per suposat), els enviaríem a la presó, sense manies. Si una família musulmana prohibís que el seu fill mascle anés a la piscina amb altres nens i nenes, ni "jartos de vino" toleraríem aquesta discriminació contra un mascle jove.


Però com que les víctimes d'aquestes opressions són les dones... anem fent, anem passant, amb una discreta indiferència. El cas dels burques als carrers n'és un exemple evident.

Es pot anar pel carrer en pilotes? Diria que no. Alguna ordenança, llei ancestral o el que sigui ho deu prohibir. Quasi mai veiem gent en boles (platges nudistes excloses) i també és cert que quasi mai veiem burques. Diferència? Qui es despilota a una platja nudista ho fa perquè vol, lliurement, i les dones que porten burka ho fan perquè no tenen més remei. No és una diferència subtil, és fonamental. La clau de tot plegat és la llibertat. La de les dones, en aquest cas.

Amb més o menys encert, a Reus i Lleida han intentat fer alguna cosa en aquest tema, i els dos intents estan ara bloquejats al Constitucional: fia-te’n tu, del Constitucional, en aquest país tan primmirat amb els drets constitucionals… 

I què fem, mentrestant? Són els burques el principal problema de la societat catalana? Clar que no. Però tenen un valor simbòlic indubtable: o som d’aquí o som d’allà. I com diu l’alcalde musulmà (i d’esquerres) de Rotterdam: qui no vulgui llibertat, que foti el camp. O que no vingui, i ens estalviem maldecaps uns i altres. Si vols viure aquí, has d'acceptar més o menys els valors d'aquí. Si vols viure al Marroc, a Egipte o a Dubai, el mateix.

Aquí pots anar mig en boles, ensenyar el tanga o els calçotets, però en pilotes, no. I amb burka, tampoc. Amb mocador al cap? Clar que sí. Som un país lliure (ull, que no se’ns escapi el riure), però sí. I podem ser capaços de ser prou hipòcrites com per fer veure que ens creiem que les dones que porten mocador són lliures. Val, però hi ha un límit pornogràfic: el burka. 


Jo pensaria primer en les dones, després en la llibertat (és un valor, no?) i després en l’islam… i després, molt després, en el que és o no és políticament correcte: un concepte tan relliscós i perillós… 

Hauríem de pensar què recoi fem amb els burques i amb les dones (musulmanes o cristianes), per ajudar-les a ser més lliures, si volen viure aquí. 

Hauríem de fer un gest de respecte i dignitat envers totes les dones: prohibir certes coses, sense trair els nostres valors, acceptant que hi ha marge perquè ens prenguin el pèl una mica, però sense quedar com uns idiotes. 

I sobretot, hauríem de defensar més els drets de les dones que els dels seus opressors mascles. O no? O de què anem?

(7 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes