(31.10.2012) Una associació de jutges i fiscals (APM) ha mogut fitxa. Cansats
de desnonaments i execucions d’hipoteques, de veure com es converteixen els jutjats en oficines de recaptació dels bancs, amenacen
amb col.lapsar el sistema. El mètode, un clàssic: complir estrictament les
normes, que en aquest país condueix a bloquejar-ho tot. Una manera suau –però punyetera- de
fer vaga.
Ens n'estem cansant, sí, però quan reaccionem, al ritme que anem, ja serà tard... La banca sempre guanya, més encara quan té l’aparell de l’Estat al seu servei: unes lleis abusives (legals, sí, clar, però justes?), la maquinària judicial (al servei de la llei, la qual està al servei de la banca) i els pressupostos de l’Estat, que cobreixen tots els forats gràcies a la generositat i solidaritat dels ciutadans.
Magnífic: el sistema funciona com un rellotge. I com una immensa trituradora de vides: les pèrdues no es reparteixen mai, se les queda totes el deutor, per tota la vida i per les properes reencarnacions.
Mica a mica, però, amb una lentitud exasperant, el país va reaccionant davant d’aquesta indecència.
Un dia és una sentència judicial, un altre és un servei de mediació, o una protesta per evitar un desnonament. O ara els jutges i fiscals que per fi han entès al servei de qui i què estan. Mentrestant, crec recordar que al Congrés hi havia el 2011 una subcomissió per estudiar això de les hipoteques, sense presses, i no em consta que hi hagi ànsies per ressucitar-la…
Ja ens sabem la lliçó, oi? A Espanya el més sagrat és l’imperi de la llei i la Constitució intocable. Com si les lleis fóssin divines, com si la societat estigués al servei de la llei i no a l’inrevés. Com si les lleis fóssin neutres, pures, immaculades, i no estiguéssin mai al servei dels interessos de l’oligarquia que ens està portant a l’abisme.
Però clar, entre una cosa i l’altra, i amb tants maldecaps que donen els catalans, mai no troben temps per canviar de veritat això de les hipoteques… Ni per parlar-ne. Un tema menor, sens dubte… El nostre sistema polític encara no ha trobat -ni trobarà- temps per afrontar la qüestió de les hipoteques. Però sí per re-hipotecar-nos a tots plegats a través d'invents com el BancoMalo S.A., com el pèrfid sistema de finançament del deute públic, com els ajuts a la banca...
Això diu molt de la qualitat de la nostra democràcia, en efecte...
Ens n'estem cansant, sí, però quan reaccionem, al ritme que anem, ja serà tard... La banca sempre guanya, més encara quan té l’aparell de l’Estat al seu servei: unes lleis abusives (legals, sí, clar, però justes?), la maquinària judicial (al servei de la llei, la qual està al servei de la banca) i els pressupostos de l’Estat, que cobreixen tots els forats gràcies a la generositat i solidaritat dels ciutadans.
Magnífic: el sistema funciona com un rellotge. I com una immensa trituradora de vides: les pèrdues no es reparteixen mai, se les queda totes el deutor, per tota la vida i per les properes reencarnacions.
Mica a mica, però, amb una lentitud exasperant, el país va reaccionant davant d’aquesta indecència.
Un dia és una sentència judicial, un altre és un servei de mediació, o una protesta per evitar un desnonament. O ara els jutges i fiscals que per fi han entès al servei de qui i què estan. Mentrestant, crec recordar que al Congrés hi havia el 2011 una subcomissió per estudiar això de les hipoteques, sense presses, i no em consta que hi hagi ànsies per ressucitar-la…
Ja ens sabem la lliçó, oi? A Espanya el més sagrat és l’imperi de la llei i la Constitució intocable. Com si les lleis fóssin divines, com si la societat estigués al servei de la llei i no a l’inrevés. Com si les lleis fóssin neutres, pures, immaculades, i no estiguéssin mai al servei dels interessos de l’oligarquia que ens està portant a l’abisme.
Però clar, entre una cosa i l’altra, i amb tants maldecaps que donen els catalans, mai no troben temps per canviar de veritat això de les hipoteques… Ni per parlar-ne. Un tema menor, sens dubte… El nostre sistema polític encara no ha trobat -ni trobarà- temps per afrontar la qüestió de les hipoteques. Però sí per re-hipotecar-nos a tots plegats a través d'invents com el BancoMalo S.A., com el pèrfid sistema de finançament del deute públic, com els ajuts a la banca...
Això diu molt de la qualitat de la nostra democràcia, en efecte...