Què estarien dient ara si no estiguéssin manant ells?

14:51
La política ficció és perillosa. Divertida, sí. Però corres el perill de confondre els teus desitjos, manies o idees amb la realitat. Tanmateix, de tant en tant, val la pena jugar una mica... 

Posem-nos en situació. Imaginem que Espanya està a dos mil.límetres de ser intervinguda o colonitzada, o monitoritzada, que queda més elegant, pels "men in black" de la Merkel i Brusel.les. Imaginem que el govern central fa mesos que juga a nines amb el pressupost, amb les eleccions andaluses, amb les idees "a títol personal", amb intentar traspassar les culpes a les autonomies, a França o a Itàlia. 

Imaginem que continuen tapant forats de la banca a tort i a dret, sense manies, visca l'interès públic i el que més convingui: i cada forat que tapen en destapa dos o tres encara més espantosos. 

Imaginem que tenim un govern que gosa retallar les imprescindibles inversions en armament perquè els militars juguin a batalletes i per pagar la nostra quota de sang i dòlars per ser algú al món mundial. 

Imaginem que tenim un govern que cada dia improvisa, que diu tres genialitats per minut, que descobreix la sopa d'all cada setmana. O un govern que retalla el primer que troba, el que li és més fàcil retallar, el que no li ha de costar vots. Imaginem, ja per tancar el joc, que aquest govern a la deriva està presidit per un president inconsistent i a la deriva, com va ser Zapatero. 

Ens fem una idea de tot el que estarien dient tots aquells que suposadament sabien el que s'ha de fer? Què dirien els esforçats i altruistes defensors d'Espanya i de totes les seves essències? Què dirien tots aquests genis carregats de màsters, MBAs i coses per l'estil, tan útils per enfonsar el millor sistema financer de l'univers i passar-nos la factura als "pringats" de sempre i a sobre cobrar-nos interessos? 

Doncs just el que dirien és el que no diuen, perquè ara ja manen ells, els que en sabien més, els millors, els que en quatre dies ho solucionaven tot i els quedava temps per a un partidet de pàdel... I encara ens sorprèn que ni els mercats, ni Brusel.les ni ningú no se'ns cregui? 

No sé si tenim el país que ens mereixem, però això fa anys que sembla una mena de càstig diví, una plaga bíblica... Un malson del que no hi ha manera de despertar.
 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes